INTRODUCCIÓ:

 L’expressionisme va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya  al Segle XX. Plasmava la realitat en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa,fotografia... 

⇨ És la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant una gran importancia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT:

→ És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.

→  No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat esteticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.

→ Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva...Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

→ Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida (allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit).

 

CONTEXT HISTÒRIC: la derrota alemanya a la I Guerra Mundial i la Gran Depressió

⇒L'Expressionisme pretenia expressar l'horror i la humiliació d'Alemanya després de la seva participació i derrota en la I Guerra Mundial. 

⇒El final de la Primera Guerra Mundial va deixar a Alemanya en un estat de confusió  política i moral, formada per l'impacte d'una forta baixada econòmica. 

⇒Aquesta guerra va significar el sacrifici inútil de milions de joves alemanys morts.

⇒En aquest context de negativitat sorgeix l'expressionisme, que apareix com la primera manifestació o que reflexa  la crisi que estava passant a Alemanya.

⇒L'expressionisme no només va dominar a les arts plàstiques, a la música ia la literatura, sinó que també va estar present en la majoria de les produccions cinematogràfiques alemanyes d'aquesta època.

⇒ L'artista expressionista va tractar de representar l'experiència emocional en la seva forma més completa, sense preocupar-se de la realitat externa sinó de la seva naturalesa interna.

​

CINEMA EXPRESSIONISTA ALEMANY:

Les principals característiques de l'expressionisme a nivell cinematogràfic coincideixen amb el desig de la resta d'artistes d'expressar aquest ambient deprimit i pessimista de l'Alemanya d'entreguerres (1918-1939). Els mitjans que utilitzaven els directors dels films expressionistes per distorsionar la realitat i transmetre l'ambient angoixant del seu temps van ser:

➜ Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrasts, sovint gairebé violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscs, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors.

 

➜Decorats repugnants  i salvatge, dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.

➜ Interpretacions afectades d'una extrema expressivitat amb actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.

➜ Maquillatges exagerats, amb una estètica que actualment consideraríem gòtica, i usada per simular tot  tipus de deformacions corporals.

➜ Un vestuari obscur i marcat per les sinistres disfresses.

➜ Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.

​

PEL·LÍCULES CLÀSSIQUES:

• Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)

• Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)

• Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)

• Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)