CINEMA

Fora de camp-camp

Camp: a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.​

Fora de camp: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.

Encuadrament

És la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que  queda en un quadre.

Veu en off

És un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.

pot equivaler al narrador omniscient de la literatura clàssica o un personatge de la trama. Pot explicar els fets des de fora de l'acció o no, ubicar la història en el temps i l'espai, donar pas als personatges, servir de transició entre les accions, expressar el discurs mental d'un personatge.

Leitmotiv

Figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Té el seu origen en la música.

usada en bandes sonores de pel·lícules​ per afegir ambientació. També un leitmotiv específic a diferents temes per indicar que pertany a un personatge important o a un grup de personatges.​ (Starwars, Tiburón, Indiana Jones)

Remake

 Nova versió d'una película, tema musical o d'una obra teatral o literària

Racconto

Racconto és també un trencament en el relat tornant al passat. És una retrospectiva perllongada cap a un moment llarg del passat de la narració que es relata de manera sencera, fins i tot aportant detalls significatius. D'acord vagi passant el temps va progressant lentament de forma lineal fins arribar al moment inicial del punt de partida de la història.

Raccord

El raccord o continuïtat en el cinema és fonamental en la relació que s'estableix entre dos plans consecutius, o entre els plans d'una mateixa escena.​

Per exemple, pot ser que el lavabo  es rodi en una localització i que el menjador de la mateixa casa es rodi en una altra, encara que simulin ser la mateixa casa. Però hem de respectar el ràcord o continuïtat perquè l'espectador no s'adoni d'aquest "engany". Encara que dos plans estiguin rodats en diferents dies i en diferents llocs, si van seguits dins d'una seqüència, han de tenir continuïtat i que sembla que estan rodats al mateix lloc ia la mateixa hora.

Error de raccord sería quan es perd aquesta continuitat per un detall no tingut

en compte. 

 

TIPUS DE PLANS

Gran pla general (descriptiu)

Mostra un gran escenari o una gran multitud, on no es poden apreciar petits detalls sinó la situació en què succeeix la escena. Té un valor descriptiu, de presentació, també pot tenir un valor dramàtic o de solitud.  

Pla general (descriptiu)

També mostra un escenari. Ho fa des d'una posició molts més pròxima, ofereix més detall del lloc o paisatge. També pot aparèixer el subjecte o protagonista per a introduir-lo a una escena o context.

Pla sencer (descriptiu)

 Cobreix únicament i de manera completa la figura o personatge, és a dir, des del cap fins als peus.

Pla americà (narratiu)

Apareix quan als  vaquers i era important enregistrar les armes que portaven a la alçada de la cintura. Per això rep també el nom de tres quarts, perquè enregistra tres quarts de la figura humana, des del cap fins als genolls.

Pla mitjà (narratiu)

Enquadra des del cap fins a la cintura. És el pla i la distància que s’ajusta més a allò que veiem al parlar amb una altra persona

Primer pla (expressiu)

 Del cap fins a les espatlles, donant importància a l'expressió del personatge

Primeríssim primer pla (expressiu)

Una part reduïda del personatge com pot ser la cara, la mà, els ulls... de manera que es pugui apreciar en tot detall.

Pla detall (expressiu)

molt apropat d’una acció o objecte, que s’utilitza quan volem que no passi desapercebut. S’utilitza per a donar importància a alguna cosa de manera que doni sentit o complementi la trama.

Pla seqüència

És la realització d'una presa sense talls durant un temps bastant llarg.Es pot utilitzar per a un efecte dramàtic i narratiu si es fa correctament.

No s'utilitza habitualment ja que s'han de coordinar un gran nombre d'elements, i si hi ha algun error, s'ha de començar de nou. 

 

ANGULACIÓ

Inclinació de la càmera, és la diferència de nivell que hi ha entre la càmera fotogràfica o de vídeo i allò fotografiat. Altera l'enquadrament, deforma les proporcions i  el missatge que es transmet a l'espectador.

Angle frontal 

La càmera queda perpendicular al personatge,  es forma una línia imaginaria recte que uneix els ulls del personatge  amb la lent de la càmera.

Angle picat

La càmera es situa per sobre de l’objecte o personatge, apuntant cap el terra. Aquest, adopta unes dimensions més petites -> sensació d'inferioritat, inseguretat o humiliació.

També  per a representar amb més detall paisatges o multituds.

Quan aquest adopta un angle totalment perpendicular a l’eix horitzontal és un angle zenital.

Angle contrapicat

La càmera està situada per sota el personatge i mira cap al cel, allò representat s’allarga i engrandeix ->  sensació de superioritat, seguretat i poder.

Si aquest forma un angle de noranta graus amb l’horitzontal és un angle nadir.

Angle aberrant

La càmera s’inclina cap a un costat, veiem la imatge torta. Això transmet inestabilitat o inquietud, ja que ens dóna més sensació de moviment al no estar estàtica. 

Càmara objectiva-subjectiva

Càmera objectiva és una tècnica per la qual aquesta sembla ser espectadora objectiva de l'escena.

​Càmera subjectiva és tècnica amb la qual es suggereix el punt de vista d'un personatge concret . La càmera pot angularse o inclinar-se per suggerir la perspectiva del personatge Ens mostra el que veu el subjecte, com si la càmera estigués en els seus ulls. S'intenta ficar a l'espectador, en la pell del subjecte.

​Pla objectual: El punt de vista és des d'un objecte.

​

 

MOVIMENTS DE CÀMERA

Zoom

Efecte d'apropament o allunyament de la imatge obtingut mitjançant un objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal. 

Panoràmica

Moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix sense moure-la de lloc. Acostuma a realitzar-se muntant la càmera sobre un trípode o fent-la rotar directament a mà. Una panoràmica sempre ha de començar en un enquadrament fix i acabar en un altre de diferent, de manera que quedin tres plans: enquadrament fix 1, panoràmica i enquadrament fix 2.

Travelling

Moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. El tràveling s'acostuma a utilitzar per a elaborar plans seqüència. Tipus:​​

• Travelling frontal: 

• Travelling lateral: 

• Travelling circular: descriuen 360 graus al voltant del motiu.

• Travelling vertical: la càmera puja o baixa acompanyant el subjecte

Efecte vèrtic/travelling compensat

Consisteix a combinar un zoom enrere amb un travelling endavant, o al revés. En compensar els dos efectes, l'objecte principal manté la mateixa mida en l'enquadrament, i només canvia la perspectiva amb la qual es veu el fons.

Càmera en mà

On els mètodes d'imatge estable estan  prescindits a propòsit. La càmera està sostinguda a la mà, o té l'aparença d'estar-ho.

Suggereix una filmació no assajada i no preparada de realitat, i pot proporcionar una sensació de dinamisme, immersió, inestabilitat i nerviosisme.

​

 

CÓMIC

Gutter

Simbolitza l'espai i el temps que no veiem mentre passem de vinyeta en vinyeta i que segons el tipus de transició marcarà el ritme narratiu de la història. 

Linies cinetiques​

Recurs gràfic que mitjançant grups de línies, de diversos dissenys, envoltant els personatges o objectes indiquen moviment o dinamisme de les accions.

Bafarada, globus o fumet​

 És l'espai definit per la col·locació dels textos parlats o pensats pels personatges, el tipus de forma i línia utilitzada en el seu dibuix definiran el seu sentit i intencionalitat matissant els diàlegs o monòlegs.

Delta

part del globus, que marca la direcció de la qual prové el text, normalment apunta o senyala el personatge que parla o pensa.

Cartel.la o caixetí​

 Són càpsules dintre de la vinyeta usades com a elements auxiliars del texte per aclarir o reproduïr el comentari d'un narrador.

Cartutx​

Pot considerar-se un tipus de cartel·la que ocupa l'espai d'una vinyeta. Serveix d'enllaç entre dues vinyetes consecutives i generalment indica una pausa o salt temporal.

Onomatopèia

​Recurs gràfic que imita un so. Pot estar ubicat dintre o fora del globus.

Signes de recolzament

Recurs gràfic que serveix per a enriquir l'expressió dels personatges

Codi gestuals​

És un dels modes primordials d'expressió dels personatges

Muntatge​

Transició exterior amb funcionalitat narrativa. Sel·lecció tant de l'espai com del temps amb la finalitat de crear un ritme determinat.

Dibuixant

La seva tasca consisteix en la realització de l’esbós, llapis final i a vegades l’entintat.

Entintador

L’entintat consisteix a realitzar una pàgina en blanc i negre a partir d’una altra prèvia, denominada llapis final, amb l’objectiu d’aconseguir una imatge neta i fàcil de comprendre visualment, marcant els detalls que en llapis final no es poguessin apreciar i, a més a més, facilitant la posterior aplicació de color. L’entintador, és un altre artista que pot donar, en aquest procés, nova càrrega visual a l’obra del dibuixant. Un mateix llapis final, entintat per diferents entintadors pot donar com a resultat obres completament diferents i personals.

​

TIPUS DE VINYETES

Vinyeta simple

És aquella que està limitada per tots els seus costats. Aquesta s’utilitza quan es desitja crear una presa única i tancada, com en una pantalla de cinema. Ací entraria la vinyeta típica de còmic, de forma rectangular, però també pot adoptar multitud de formes. No hi ha límit per a la imaginació en aquest sentit.

Vinyeta ortogonal

És aquella vinyeta els costats de la qual són ortogonals al plànol de la pàgina, és a dir, que les seves vores són rectes i per tant forma rectangles o quadrats. Són vinyetes estables i s’usen amb molta freqüència.

Vinyeta diagonal

 Posseeix costats que van en diagonal i no són ortogonals al plànol de la pàgina, per la qual cosa formen rombes o trapezis. Aquestes vinyetes s’usen per a donar sensació de moviment o dinamisme, o per a mostrar alguna imatge perturbadora.

Vinyetes exteriors

Les vinyetes exteriors: Són aquelles que es troben separades de les altres per mitjà dels carrers o pels marges de la pàgina.

Vinyetes interiors

Són aquelles que es troben contingudes dins d’una vinyeta més gran. Serveixen normalment per a mostrar un detall o un fet que es realitza al mateix temps en aquella escena.

​

EXPRESSIONS FACIALS

Alegria

 Direcció ascendent dels trets de la cara.

Tristesa

Direcció descendent dels trets de la cara.

Por

Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.

Sorpresa

Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.

​

​

​