MNAC: Antoni Fabrés

Aquesta exposició es proposa recuperar l’obra d’un pintor català que en vida va tenir un gran èxit, però que el pas del temps, i amb ell les diferents generacions historiogràfiques, han anat oblidant.

Antoni Fabrés i Costa neix el 27 de juny de 1854 a Gràcia i mor el 1936 a Roma. 

Va ser  fou un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista molt influenciat per Fortuny, encara que no es pot inscriure en cap moviment específic va tocar el naturalisme i la denúncia de les diferències socials i  la mirada del retratat era l’element principal. El seu pare va ser el seu primer mestre tan de pintura com d’escultura, va ser alumne de l’Escola Llotja de Barcelona i va guanyar una pensió per anar a Roma, la ciutat destí dels artistes que destacaven. Va marxar a viure a París, on el seu prestigi internacional va augmentar gràcies al suport del seu marxant Adolphe Goupil i als nombrosos premis guanyats. A més, el president de Mèxic, Porfirio Díaz, el va nomenar Inspector General de Belles Arts de Mèxic.

L'exposició s'ordena cronològicament i d'algua manera, també per estils, ja que l'artista passa per molts diferents al llarg de la seva trajectòria. 

S'inicia en l'escultura i després de estudiar a Roma i veure que no era rentable dedicar-se a això comença amb la pintura orientalista, la qual li dóna gran èxit. 

Més tarc comença a deixar aquest estil i s'inicia amb el naturalisme, retratant des de apunts fets al natural però amb excenes falsejades, així com feia amb l'estil orientalista. 

Al marxar a mèxic cra retarts naturalistes amb un toc de crítica social utilitzant els seus títols per fer-ho.